Sons

Aquest conjunt de miniatures sonores forma part de l’exposició SONS. Analogies musicals a la pintura, del Museu Carmen Thyssen d'Andorra i comissariada per Pilar Giró. Es tracta d'una proposta museogràfica que planteja un diàleg directe entre les arts visuals i el llenguatge sonor a partir de diferents blocs temàtics compartits entre música i pintura.

Les nou peces que vaig realitzar s’inscriuen dins d’alguns d’aquests eixos conceptuals —com ara composició i acústica— i acompanyen una selecció concreta d’obres pictòriques del recorregut expositiu. En aquest context, la música no actua com a simple fons, sinó com una capa interpretativa que amplia la percepció de la pintura i convida el visitant a “escoltar” les obres.

Cada miniatura estableix una relació específica amb el quadre que acompanya, reforçant idees com l’organització de l’espai, el ritme visual, la tensió entre ple i buit, o la presència suggerida del so en la imatge. El conjunt contribueix així a la lectura multisensorial de l’exposició, coherent amb el discurs curatorial plantejat.

L'exposició s'ha pogut gaudir també a l'Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, en una temporal que s'ha dut a terme del 26 de juliol al 12 d'octubre 2025.

Creació sonora

Bloc Composició
En aquest bloc, la música sorgeix de la traducció directa dels quadres en partitures. El plantejament consisteix a establir correspondències sistemàtiques entre elements pictòrics i paràmetres musicals: l’eix horitzontal de l’obra es llegeix com el temps (aproximadament un minut), l’eix vertical com l’espectre de freqüències audibles, els colors com a grups instrumentals, i la mida, forma i gest de les pinzellades —o dels diferents motius figuratius i abstractes— com a idees musicals o cèl·lules sonores amb direcció i caràcter.

Aquest procés no busca una transcripció literal, sinó una interpretació subjectiva i compositiva de la pintura, on l’organització visual es transforma en estructura musical i permet escoltar la composició implícita de cada obra.

Bloc Acústica
En el bloc d’Acústica, l’enfocament canvia cap a la construcció de paisatges sonors. Aquí, la música no parteix d’una traducció estructural, sinó de la voluntat de representar sonorament tant els elements visibles del quadre com aquells que no s’hi mostren però s’hi intueixen: atmosferes, espais, distàncies, silencis o tensions internes.

Aprofitant que el sistema de sonorització de l’exposició es realitza mitjançant auriculars, les peces d’aquest bloc es van treballar amb tècniques d’espacialització binaural, reforçant una escolta immersiva i íntima que situa l’espectador dins l’espai acústic suggerit per la pintura.

L'obra que podeu escoltar a continuació està inspirada en el quadre A, Desert. B, Solitude d'.Antoni Tàpies i Puig.
Es recomana escoltar amb auriculars.