La neu dins aquesta pluja
La neu dins aquesta pluja és una obra que s’endinsa en el món interior de Víctor, un personatge al voltant del qual orbiten diverses figures femenines que, progressivament, revelen diferents dimensions d’una mateixa identat emocional. L’obra es construeix com un procés de reconstrucció de records i possibilitats: escenes que es repeteixen, es transformen i obren camins alternatius cap a futurs possibles.
La narració avança en forma d’espiral, explorant les relacions entre memòria, identitat i temps. Entre presències, absències i repeticions, l’espectacle desplega una dramatúrgia que oscil·la entre realitat i imaginació, convidant l’espectador a endinsar-se en el paisatge mental del protagonista.
Espai sonor
El treball d’espai sonor s’ha concebut com una extensió directa de la ment fragmentada de Víctor, construint un paisatge auditiu immersiu que acompanya i amplifica la dramatúrgia de l’obra. El disseny combina música original i elements de disseny sonor per crear un univers on els límits entre so ambiental i música es dilueixen.
Diversos elements recurrents articulen aquest univers. El tic-tac del rellotge apareix com a metàfora del temps percebut de manera inestable, variant en ritme i textura segons l’estat emocional del personatge. Trons, vent i fenòmens meteorològics actuen com a transicions dramàtiques i com a ressons d’un accident que travessa la memòria de Víctor. Les textures de pluja i neu funcionen com a metàfores sonores complementàries: la pluja associada al conflicte i al moviment emocional, i la neu vinculada a moments de suspensió i introspecció.
La música esdevé també una guia emocional dins aquest paisatge. Referències recognoscibles, com Lay Down Sallyd’Eric Clapton, apareixen com a ancoratges dels records del protagonista, mentre que textures i motius musicals originals mantenen una sensació d’ambigüitat temporal.
Paral·lelament, sons quotidians associats a l’ofici de fuster de Víctor —fregaments, raspalls o textures de fusta— es transformen progressivament en materials musicals. Aquest procés contribueix a difuminar la frontera entre música i disseny sonor i reforça la idea que tot el paisatge auditiu emergeix del món interior del personatge.
El resultat és un espai sonor que acompanya els jocs temporals i emocionals de l’obra, convertint-se en una porta d’entrada al seu univers mental fragmentat.